Fil dels
Apunts
Comentaris

Sent: Sunday, March 23, 2008 5:32 PM

To: Refundar Convergencia

Subject: Re: Refundar convergència Re: pel CDCS

Benvolgut Joan Fonollosa,

Jo visc a l’estranger des de fa 10 anys. Vaig fer tots els possibles quant vivia entre vosaltres. Només desitjo que lluitem amb tota forca perquè altres catalans no hagin de fer el que jo em vaig veure obligat. Jo no sóc de CiU i vaig escriure que no crec que ho sigui mai. Sóc d’esquerres i sobiranista i molt a prop de les idees d’en Carretero. Jo poc puc escampar des d’ací, lluny de tots vosaltres. Jo només us encoratjo a que, al capdavall us doneu compte que hi ha d’haver un espai sobiranista molt fort a la dreta d’ERC. És cabdal i molt urgent. Ja no ens resta gaire temps, companys i compatriotes. Quan el tinguem podrem avancar, mentre seguirem embolicant i emborratxant el món sobiranista català i seguirem enfonsant més el país.

Molt cordialment,

Sent: Sunday, March 23, 2008 10:44 PM
To: “Refundar Convergencia” <refundar.convergencia@gmail.com>
Subject: Re: Refundar convergència Re: pel CDCS

> Benvolgut Joan Fonollosa,
>
> Voldria afegir, al meu escrit d’abans, que al món sobiranista tant li fa
> avui dia l’esquerra i la dreta. Són discussions ja caduques al nostre temps.
> Entre la nostra gent, estic convençut que l’eix nacional és la primera
> qüestió. Arreplegarà el sentiment independentista que creix el partit que
> posi l’eix nacional per sobre de les poltrones i la pluja fina. El
> sobiranisme surt de l’acomplexament psicològic; el partit que el vulgui
> representar no pot donar un missatge a mitges sinó que ha d’enfortir el
> sentiment d’una sencera i plena des de la integritat dels sentiments i les
> accions que corresponen.
>
> Estem tots cridant, des de fa temps, que no tan sols hi hagi una ERC
> sobiraniste, perquè aquest monopoli només crearà el sentiment que ens prenen
> el pèl quan volen. Hi ha d’haver competència en el món sobiranista, és per
> això, que cal una CDC plenament definida com a Sobiranista.
>
> Tan de bo arribem a bon port tots plegats.
>
> Molt cordialment

L’anarquia, en aquells temps, va tenir molts problemes, perquè es va barrejar amb la recuperació de l’espai propi. Si aconseguíssim aquest espai, la dreta i la poltrona vanitosa, ja no ens cardaria amb més excuses per a fotre’ns amb el nacionalisme i emborratxar-nos altre cop amb foteses..
No has llegit bé els meus missatges. No són ètnicistes. Per mi, com si tota Catalunya esdevé negra o musulmana. Jo només lluito, ara, pel nostre dret de conservar dignament el nostre espai i decidir-hi. Sigui qui sigui al nostre territori.
Sóc completament antinacionalista, és per l’única raó que vull la independència, perquè no vull sentir mai més sentir a parlar de Catalunya, recuperació, protecció, donar corda, ens aixafen i més bajanades. Vull una terra normal on no m’hagi de preocupar que d’altres coses més vitals, com qualsevol altre país que ja ha solucionat i s’ha alliberat del pes feixuc d’una eterna resistència.
Els catalans i l’espai propi desapareixeran simplement perquè Catalunya i els catalans, la immensa majoria, estan malalts. Perdre l’espai propi o la veu pròpia és només un signe i expressió d’aquesta malaltia.
Jo no accepto la malaltia, ni les excuses que dona la gent i veure tanta feblesa. La raça catalana no existeix ni existirà mai i me la bufa completament.
Si la gent es queixa és perquè hi ha un problema i enguany som, sortosament, més conscients. Tenim dues solucions, cremar el problema, que ens follin totalment, oblidar-ho tot i alliberar-nos, o solucionar el problema amb feina i alliberar-nos amb més profit. Cadascú fa la seva tria.
És curiós que un anarquista com tu, trií tocar-se els collons. Jo trio tocar-me els collons quan acabi la feina de la meva pròpia dignitat, peti qui peti, sigui qui sigui, de la terra o de la gent que estimi. No m’agrada veure que ens deixem insultar.
Amb el menjar i els plaers, totalment d’acord. La gent no avança, perquè li agrada més la butaca. Jo sóc més feliç amb les llenties. Present incòmode per un futur digne. Però Catalunya tria present còmode i futur indigne. Cadascú fa la seva tria i jo respecto la teva anarquia teòrica i intel·lectual.

Salutacions cordials

caraCAL

30/07/06 (web Catalunya opina) Segueix la meva traca

Mira tu com escrius! No l’has de fer tu l’esforç intel·lectual?

Tu critiques les meves reflexions, però no m’ensenyes cap de les teves. Que és el teu complex? O la teva cerca de perfecció, que vol dir, al cap i a la fi, tocar-se les boles i deixar que les coses corrin i vagin com van. Està molt bé. És una opció. Cadascú tria amb el seu comportament la manera com vol ser cardat. Cadascú evoluciona per a treure’s els bacteris de sobre. Tot és respectable. Jo només vaig voler donar uns remeis per a una gent que es queixa, però no troba o no vol trobar una solució.

Jo la queixa la deixo a banda i individualment el que no m’agrada ho canvio en el meu petit món.

La meva família catalana m’omplien el cap de les seves queixes dels greuges que tenim amb Espanya (per a posar-te un exemple) i m’ho deien en castellà. Bé, el primer greuge o potser producte d’ell va ser la seva auto-colonització o desnacionalització. Et dic això per a posar-te un de molts exemples de la grotesca situació catalana.

Tu des de la teva butaca has provat de cercar imperfeccions en el meu discurs. Ets lliure de fer-ho. Però no em dius res de nou. A mi m’importa el que fas en la teva vida, del que dius o critiques poca cosa haig de dir més que: felicitats!

En quant a les possibles masturbacions intel·lectuals, la gent que es preocupa per trobar un comportament digne en ells mateixos, entre el que pensen i el que fan, poca cosa necessiten d’intel·lectualitzacions. Potser si que necessiten llegir una mica de ciència argumentativa per a respondre com cal a aquells que pregunten o responen malament a la seva decisió de ser més dignes.

Res més per avui

caraCAL

Avui tinc ganes de cridar

Avui tinc ganes de cridar. De cridar fins que tothom em senti. De cridar perquè tothom també cridi; per a despullar el teatre que ens envolta; per a aixecar tanta anima morta.

Avui no vull mirar tot el que ens han fet; el que hem patit; com ens han ensarronat amb el seu: Bon rotllo xaval! Tampoc vull mirar el país estimbat, el país perdut i totes aquelles excuses, amb raó i sense, que me’n portarien d’un cop a la paral.lisi.

Avui només vull mirar-me. Mirar que estic fent i quines noves iniciatives estic prenent. Com pacto i sobrevisc a les pors de seguir lluitant.

Avui penso en la Catalunya que va restar enrere meu; en aquelles èpoques de lluita i aquelles de progressiva desnacionalització.

Avui em miro sorprès que no puc desdir-me de les meves decisions sobiranes. No vull deixar un forat sense cobrir. No vull tenir por a que no menjaré amb aquests comportaments.

Potser d’ací dos mesos hauré de tornar a una Catalunya encara més colonitzada i torturada psicologicament. Sóc ja grandet i les minses possibilitats de feina ja les conec. Però no puc recular amb les meves decisions sobiranes, m’estimo més morir-me de gana. Sé que cada català que no faci la seva feina em donarà més feina a mi. Sé que potser no guanyarem la batalla. Però me la bufa per tots cantons. Jo no puc ser feliç i mirar-me a la cara si reculo un xic amb les meves decisions sobiranes. Parlaré sempre en català i m’ompliré de problemes, molt bé. Però cada dia que passi em diré ple de joia que he suportat tots els entrebancs.

http://www.sempre.cat/

http://ais.cat/

Estem esperant que la feina ens sigui cada cop menys feixuga. Els que esteu encara en la frivolitat o el tansemenfotisme, si us plau, allibereu-nos un xic d’aquesta carrega que haurem de portar a les esquenes.

Cordialment a tothom

caraca-vertiblau

Els pobles als quals la història els ha estat adversa sovint s’han vist abocats a adaptar-se als desitjos d’altres. Els subjugats no sempre toleren les frustracions. I de vegades s’estimen més ser indulgents amb els que els tenen tancats en el galliner.

No enemistar-se amb qui no et respecta per no destapar la capsa dels trons és posicionar-se des d’una dimensió de gallina. No en va l’expressió popular «ets un gallina», d’ús corrent entre la canalla, relaciona l’aire d’aquesta au amb la covardia i la pusil•lanimitat

si vols més dona-li un cop d’ull a

http://www.sempre.cat/

Entenc amb molta comprensió que se’t faci difícil. Tots portem a sobre la mateixa malaltia que es diu Espanya i Franca desenvolupada en diferents graus. Si vols comencar a posar-li remei i encoratjar-te, pots donar-li un cop d’ull a la web

http://www.sempre.cat/

També hi ha un grup, que trobaràs en aquesta web que parla de la terapia. De la terapia que ens cal a tots plegats. La malaltia fa molt de mal però sortir d’ella és també doloròs. L’autocentrament és el satori. No hi ha més sortida que la plena integritat.

molta sort

caracal

Molta empenta amb el TELP

Entre els catalanoparlants existeix el vell hàbit de passar-se a parlar en espanyol davant d’un interlocutor no-catalanoparlant (o en francès en el cas de la Catalunya Nord). Aquest costum (tècnicament conegut com a submissió lingüística), es manifesta amb independència del nivell de consciència lingüística, i és un llast clau per a assolir la normalitat de l’ús social del català al nostre país.

Quan els catalanoparlants vivim situacions d’interacció entre català i espanyol, molt sovint experimentem un cert malestar (tant si ens hem mantingut en català com si ens hem passat a l’espanyol). L’arrel de tot plegat cal buscar-la en qüestions històriques, polítiques, socials, personals… Però per a resoldre-ho a nivell individual cal treballar, també, des de la base de la Psicologia. És per això que la Tallers per la Llengua posa a l’abast el TELP, un taller per a aprendre a canviar aquests hàbits lingüístics.

El TELP és un curs de formació en què, a través d’eines procedents de la Psicologia, adquirirem una sèrie de recursos que ens ajudaran a afrontar les situacions d’interacció lingüística. El TELP està adreçat a totes aquelles persones que vulguin aprendre a afrontar eficaçment situacions lingüístiques que ara com ara resulten incòmodes. Posteriorment, elles mateixes podran actuar com a models de conducta per a altres persones sobre les quals tenen influència. Això inclou líders polítics i socials, mestres, monitors, caps d’empreses, pares i mares…

El TELP no és una iniciativa directament orientada a incrementar el grau de consciència lingüística. Ans està pensat per a persones que, bo i tenint consciència lingüística, pateixen els inconvenients de parlar una llengua minorada, cosa que perjudica sensiblement el seu benestar social i individual. Aquest taller es fa mitjançant tècniques i mètodes procedents de la teràpia de conducta, de la psicologia de l’esport, del teatre i de l’entrenament en assertivitat, amb què aprendrem recursos per a sentir-nos més còmodes parlant català, amb el consegüent augment del benestar individual i de la presència social de la llengua. Com més còmodes ens sentirem parlant català, més probable serà que algú ens vulgui imitar.

Pel que fa a la metodologia que utilitzem, es tracta d’un taller teorico-pràctic, de caràcter interactiu i amb una orientació clarament aplicada. Amb el component teòric pretenem aportar els coneixements mínims imprescindibles per a entendre com es produeix, a nivell individual, el procés de selecció d’una llengua, en una situació concreta. Aquests coneixements faciliten la comprensió de la conducta de submissió. Aquesta problemàtica s’aborda analitzant l’entorn legal, social i polític, però sobretot analitzant, des de l’òptica de la Psicologia, les respostes individuals als conflictes lingüístics.

La part pràctica, estretament connectada amb la precedent, està dissenyada per tal que els participants puguin experimentar que les situacions de conflicte lingüístic poden abordar-se de maneres diferents, en funció de relació entre els interlocutors, les conseqüències previsibles de la interacció, o el grau d’implicació emocional que ens provoca. Mitjançant tècniques exercicis i jocs diversos, es reprodueixen situacions reals amb l’objectiu d’aprendre a analitzar les nostres actituds habituals i modificar (si cal) la conducta, per tal de sentir-nos més còmodes mantenint la llengua.

Tot i que la duració habitual del TELP és de 10 hores, aquest taller pot adaptar-se a les diferents necessitats dels col·lectius que el demanen, d’aquesta manera, se n’han fet edicions entre 5 i 20 hores.

← Torna a la pàgina principal d’Els tallers

Enviat a l’AVUI (04-02-08)

PP(C’s)-PSOE(psc), policia dolent-policia bo; una cagarrufa ben bastida per a embolicar més la troca als catalans borratxos d’humiliació que cerquen el perdó de l’opressor. Una masturbació sense fi de la panxacontenta principantina i el tansemenfotisme banyut. Un masoquisme imparable i accelerat amb grans dosis de complex d’Estocolm i la mare del Tanu. Tot un insult a les capacitats cerebrals d’un país estimbat.

Enviat a l’AVUI (15-02-08)

2 morals: Els francesos defensen el Quebec, mentre assassinen les cultures als territoris ocupats (Occitània, Catalunya…). A França només hi ha una pseudocòpia de l’americana, perquè l’única que abans unificava, essent alhora imposada, era aquella on tot el país era un barri de París. Quin acomplexament! Els cobriments artificials cauen, tard o d’hora, per la seva falsedat. Però quina grandiosa energia que se’n gasten els nostres torturadors per a mostrar com a veritable el que no és!

Today Kosovo tomorrow Catalonia

Today Kosovo tomorrow Catalonia

Today Kosovo, tomorrow Catalan Countries freedom and able for federation (Catalonia, Spanish side; North-Catalonia, in the shout of France side; Andorra; Balearic Islands; Valencia Country; Catalan region of Aragon Spanish province)

Today Kosovo: tomorrow Occitania

Today Kosovo, tomorrow Basque Country

Today Kosovo, tomorrow Basques Countries freedom and able for federation (Basque Country; Basque Navarre & Basque region in the shout of France)

Today Kosovo, tomorrow Galician Country

Today Kosovo, tomorrow: Galician Country and Portugal freedom and able for federation.

Today Kosovo, tomorrow Scotland

Today Kosovo, tomorrow Ireland freedom and able for federation (North & Shout)

Today Kosovo, tomorrow: a real democracy to resolve political conflicts in Europe.

Today Kosovo tomorrow Catalonia

Today Kosovo tomorrow Catalonia

Today Kosovo tomorrow Catalan Countries

Today Kosovo tomorrow Bask Country

Today Kosovo tomorrow Occitania

Today Kosovo tomorrow Galician Country

Today Kosovo tomorrow Scotland

…..

Today Kosovo tomorrow Real Countries freedomsheep in Europe

« Apunts posteriors - Apunts anteriors »