Caracal-Vertiblau

Per aquells que són independentistes i que s’estimen Catalunya i la seva llengua no poden caure en justificacions i excuses interminables respecte a l’estat precari de la llengua que parlen. Les excuses o justificacions són sempre per escudar-se a no fer res. Hi ha un munt de classes, exercicis de franc per internet. Es pot llegir i escriure i dedicar-li un temps a la llengua. Hi ha exercicis multimèdia on s’aprèn com si hom estigués jugant. Una horeta cada dia i el problema se soluciona amb paciència. Paciència pels que no saben i paciència pels que hem de veure que després de 30 anys de democràcia encara hi ha gent que parla que no va aprendre el català a l’escola com si tot el que sabem ho devem al que vam aprendre a l’escola.Per què aquest país és tan sensible a qualsevol crítica feta amb respecte perquè les coses millorin? És tan gran el sentiment d’inferioritat, és tanta la vergonya de fer les coses malament o encara no perfectes? És que és un drama no ser perfectes? Deixeu el complexa de no ser perfectes, deixeu de sentir-vos ofesos quan alguna cosa no la feu prou bé. I empreu les energies més en millorar que en justificar-vos. Heu d’agrair a aquell qui us assenyala que alguna cosa no està prou ben feta simplement perquè us assenyala un progrés i una millora. SI NO DE QUÈ ES TRACTA?Està molt bé ser compassiu i ser políticament correctes. Però quina compassió tenim amb aquell que hauria de millorar en algun aspecte no dient-li res per por a ofendre’l. Això és compassió o això és ser covard i no voler afrontar els problemes?SIGUEM RESPECTUOSOS PERÒ SIGUEM VALENTS.Les persones que parlen català en públic han de tenir cura de com parlen. Ja no estem a l’època de Franco que simplement parlar català tal com rajava ja era un éxit. Portem ja trenta anys de suposada normalitat

http://www.reeixida.cat/telp/72_contes.asp?conte=gallina

- No siguis gallina.

Hi ha una paràbola, en clau didàctica i mordaç, sobre les repercussions de l’expansió europea en terra africana que parla d’un caçador que atrapa un aguiló i el tanca en un galliner.

El poll d’àliga creix convençut que és una gallina i que, en conseqüència, no sap volar. Un amant dels animals que s’adona de la barrabassada, fa de tot i força fins aconseguir que l’àliga alci el vol entre els cims més alts de la contrada. James Aggrey (1875-1927), l’autor de L’àliga que no volia volar, acaba el conte dient: «hi ha hagut persones que ens han fet pensar com gallines. I molts de nosaltres encara pensem efectivament que som gallines. Però el nostre cor d’àliga ningú ens el podrà canviar (…) Obrim les ales i volem. Volem com les àligues». I és que l’àliga és una au majestuosa. La seva volada irradia embranzida, elegància, vigor, agudesa visual. Mentre que l’àliga fa goig de veure-la, el gallinaci és un vol que fa riure de tan ridícul. Aggrey, un dels pares de la independència de Ghana, s’empescà aquesta rondalla precisament per tal de desvetllar el seu poble de la submissió colonial anglesa: «No ens acontentem mai amb els quatre grans que ens tiren a terra perquè continuem captius». La gràcia dels contes és que saben connectar amb els sentiments. Tant és així, que permeten estructurar els pensaments i definir millor les pròpies emocions. Però, sobretot, acostumen a ser canals per expressar de manera camuflada allò que no gosem dir de manera oberta.

A més, que hi hagi dificultats que els protagonistes encaren amb èxit serveix per calmar els propis neguits i veure com resoldre el que està passant. Va ser precisament en L’àliga que no volia volar que Leonardo Boff, teòleg de l’alliberament, es va inspirar per tal d’elaborar una metàfora de la condició humana: «Es tracta d’aprendre a veure’ns des de les dimensions que conviuen amb nosaltres: la de l’àliga amb la seva visió global, utòpica, somiadora, espiritual i la de la gallina amb una visió focalitzada, puntual, quotidiana, concreta». En aquest mateix sentit, Boff amplia el plantejament posant també d’exemple els escacs. En l’esmentat joc podem ser les peces, esperant que un altre ens mogui o pensi per nosaltres, o bé podem ser el jugador que té una visió àmplia i integral del que s’esdevé en la partida. Els pobles als quals la història els ha estat adversa sovint s’han vist abocats a adaptar-se als desitjos d’altres. Els subjugats no sempre toleren les frustracions. I de vegades s’estimen més ser indulgents amb els que els tenen tancats en el galliner.

No enemistar-se amb qui no et respecta per no destapar la capsa dels trons és posicionar-se des d’una dimensió de gallina. No en va l’expressió popular «ets un gallina», d’ús corrent entre la canalla, relaciona l’aire d’aquesta au amb la covardia i la pusil•lanimitat. En canvi, desadormir les ales i activar l’ànim amb la convicció d’avançar per tal de ser capaços de dominar les dificultats que la vida ens etziba és optar per una dimensió d’àliga. Us imagineu una persona que tot i tenir dos braços només en fes servir un com si l’altre el tingués amputat? Si tenim totes les extremitats i altres parts del cos sanes i estàlvies, fer-les servir ens dota de major capacitat d’acció.

Altrament, els oculistes no s’immutarien quan detectessin entre els seus pacients, per exemple, un ull gandul. De la mateixa manera que és precís rehabilitar-nos de la vista quan no respon adequadament, no tenir por a fer volades llargues convertirà els Països Catalans en un poble respectat. És a dir, per més que se’ns posi la pell de gallina, res ens ha de frenar a lluitar com una sola persona pels nostres drets nacionals. Ni galls ni gallines.

Quim Gibert

OFERIR-LI A QUALSEVOL ANIMAL LA POSSIBILITAT DE VIURE EN UN LLOC ESTRANY, SENTIR-S’HI SUPERIOR I NO HAVER DE FER CAP ESFORÇ PER A PARLAR LA LLENGUA DELS NADIUS, ÉS UN CARAMEL QUE QUALSEVOL “HOOLIGAN”, DE QUALSEVOL PAIS, S’APUNTA: PERQUÈ LA FEINA D’AGRAIR LA TERRA QUE ELS ACULL I L’ESFORÇ D’ENTENDRE-HI LES DIFERÈNCIES I VALORAR-LES NO ÉS FÀCIL PER A LA GENT QUE S’ESTIMA MÉS ANAR XULESCA I VANITOSAMENT PER TOT ARREU. LA BRUNETE NOMÈS S’APROFITA D’AQUESTA FEBLESA HUMANA.

CAR 12.11.2008, 12:51

 

SI LA BRUNETE HAGUÈS POGUT MANIPULAR ELS ESPANYOLS QUE EMIGRAVEN P. EX. A HOLANDA, RECORDANT-LOS L’IMPERI, AIXÍ HO HAGUESSINT FET, EL QUE PASSA ES QUE NO HAGUÈS TINGUT CAP EFECTE I HAGUÈS FREGAT EL RIDICUL. NOMÈS FAN ALLÒ ON ENCARA PODEN FOTRE CULLARADA I HI RESTEN FORATS ON PODEN FER MOLT MAL. PROVAR DE DESTRUIR ALLÒ QUE ENCARA NO HA SANAT. PROVAR DE COLONITZAR I ACABAR LA FEINA. L’ODI A UNA TERRA NO ÉS NORMAL, PERÒ ÉS MOLT COMÚ APROFITAR-SE DE LES DESGRÀCIES PRIVADES I PERSONALS.

CAR 12.11.2008, 12:42

 

QUALSEVOL PERSONA SENSE ODI PARLA L’IDIOMA DEL LLOC ON VA A VIURE. ELS NAZIESPANYOLISTES S’ENYOREN LA SEVA VANITAT I XULESC TARANNÀ QUAN ARRIBEN A AQUESTES TERRES I LA REACCIÓ MÉS FÀCIL ÉS ESCOLTAR LA BRUNETE QUE ELS VEN SER SOLDATS SEUS, COLONITZADORS AMB REBUIG A UNA TERRA QUE TROBEN ESTRANYA. ÉS UN PROBLEMA DE SENTIMENTS MANIPULATS, COVARDIA, INFERIORITAT COBERTA AMB CRITS DE SUPERIORITAT, UNA DESNATURALITZACIÓ DELS PROCESSOS DE RESPECTE PER A FRUIR DEL VIURE EN QUALSEVOL LLOC

CAR 12.11.2008, 12:38

 

L’ESTAT PER A DEFENSAR ELS SEUS DINERS I STATUS CORRUPTE FA SERVIR EL SEU APARELL LOGISTIC PER A DIFAMAR CATALUNYA INTERNACIONALMENT I COBRIR AIXÍ L’EXPOLI I EL GENOCIDI QUE ENS REGALEN. MENTRE NOSALTRES PAGUEM ELS TANCS QUE ENS APUNTEN, LES CAIXES QUE S’ENS VENEN, ELS POLÍTICS QUE S’APOLTRONEN I L’ESTRUCTURA QUE ENS ESCANYA. AIXÒ S’HA D’ACABAR. NO PERDONEM FINS A TENIR LES CLAUS DEL NOSTRE PIS

CAR 12.11.2008, 12:31

 

L’ODI ETERN VÉ DELS ESPANYOLOIDES. NOSALTRES SOM NOMÈS RESPOSTA I REACCIÓ DIGNE. SEGUEIXO. DURAN HA TROBAT LA MANERA DE SALVAR ALS SOCIATES I DEFENSSORS DE L’STATUS ENCAIXISTA. ARA QUE TENIEM EL PSC SENSE MÉS EXCUSSES. DURAN ÉS LA PUTA MÉS BARATA. CATALUNYA SEGUIRÀ ENSORRADA PER TAL MENA DE BOTIFLERS

CAR 12.11.2008, 12:27

 

L’ESTRATÈGIA DE L’ERC DE POSAR ALS PSC DAVANT LES CORDES AMB EL FINANCAMENT ESTÀ POSANT A CATALUNYA EN UN RISC INIMAGINABLE. POTSER ÉS UNA BONA ESTRATÈGIA QUE ELS CIUTADANS S’ADONIN QUE PSC ÉS PUR LERROUXISME PERÒ NO CALIA DESTROSSAR CATALUNYA. LA GENT NO ÉS TAN BABAU.

CAR 12.11.2008, 12:23

 

COM PODEM PERSEGUIR LA LLENGUA DE CERVANTES (QUE VA SER TRADUIT DEL SIRVENT CATALÀ) SI LA SEVA LLENGUA ERA EL CATALÀ. MARE DE DÉU. NOSALTRES NO PERSEGUIM, SIMPLEMENT NORMALITZEM EL QUE ENS HAN DESNORMALITZAT. MAI HEM VOLGUT INTRODUIR LA LLENGUA CATALANA A GALICIA NI ENS HEM QUEIXAT PERSSECUCIÓ DE LA NOSTRA LLENGUA A ALBACETE. POTOLS!!!!!

CAR 12.11.2008, 12:21

SI VOLEU LA INDEPENDÈNCIA COMENÇEU PER SER INDEPENDENTS A LA VOSTRA VIDA PRIVADA. COM VOLEU DEMANAR ALLÒ QUE VOSALTRES NO PRACTIQUEU? COMENÇEU PER VOSALTRES I LA INDEPE VINDRÀ SOLA PER L’EFECTE DOMINÓ. JA SABEU, CATALÀ SEMPRE I A DOJO I D’ANGLÈS MOLT BON NIVELL. A TREBALLAR MOLT I NO A PLORAR.

caracal 12.11.2008, 13:27

 

ALS CATALANS QUE SOU SOBIRANISTES I NO DE MAQUILLATGE O PER TOCAR CUIXA, US DONO FEINA: L’ANGLÈS. ACONSEGUIU EL NIVELL QUE TENEN P. E. ELS HOLANDESOS. AMB L’ANGLÈS PARLEM AL MÒN DE COM ESPANYA I FRANÇA ENS ESCANYEN I AIXÍ NO PARLEM L’ECSPANYOL I NO ENS IDENTIFIQUEM AMB ELS NOSTRES TORTURADORS. CATALÀ SEMPRE I ANGLÈS AMB ELS QUE NO ENS ENTENEN.

CAR 12.11.2008, 13:25

 

QUE NO TORNI A VEURE UN INDEPE PARLANT-LI ECSPANYOL A UN PAKI. ACONSEGUIU LA INDEPENDÈNCIA AMB VOSALTRES. EL QUE MÉS ODIA UN ECSPANYOL ÉS QUE NO L’ENTENGUIS O QUE LI PARLIS EN ANGLÈS I DESPRÉS LI DIGUIS QUE AIXÍ HO FAS AMB ELS ESTRANGERS O TURÍSTES. TORNEM LA MALA LLET D’ELLS AL SEU LLOC. NO SOM CIUTADANS DE SEGONA. DONEM-LI LA VOLTA A LA TRUITA I GUANYAREM

CAR 12.11.2008, 13:33

 

UN PAKI QUE VIU A GIRONA PARLA CATALÀ EN UN MES; UN QUE VIU AL BARCELONÈS DOS ANYS O MÉS. EL CATALÀ QUE VIU A GIRONA NO SENT LA PRESSIÓ MENTRE QUE EL DEL BARCELONÈS SI. NO SENTIU LA PRESSIÓ. AIXÍ DE FÀCIL. SEMPRE TINDREM ESCURRIALLES D’EMIGRANTS QUE S’AMUNTEGARANT AMB ELS ESPANYOLS MALNASCUTS. LA NOSTRA FEINA ÉS DONAR-LI LA MÀ AL NOUVINGUT I ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA PER A LLIURAR-NOS DE LA PRESSIÓ

CAR 12.11.2008, 13:46

 

L’ANGLÈS I L’ALEMANY NO SÓN UN PROBLEMA PELS CATALANS, ENCARA, PUIX QUE NOMÉS VOLEN COBRIR EL PRIMER NIVELL DEL NEGOCI TURÍSTIC I LES RELACIONS COMERCIALS. PERÒ NO CAL SOTMETRE’S ALS CAPRICIS DE LA LLENGUA ESPANYOLA I FRANCESA A CATALUNYA I A L’ESTRANGER TENINT L’ANGLÈS COM A LLENGUA FRANCA QUE ENS DONA EL MATEIX TRACTE I ELS MATEIXOS DRETS. AIXÒ ÉS CABDAL. EL FRANCÈS NOMÈS PER A VIURE A LA GAL. LIA, A OCCITÀNIA EN OCCITÀ. HEM D’AJUDAR TAMBÉ ALS NOSTRES GERMANS. I A BASCONIA EN EUSKERA.

CAR 12.11.2008, 13:54

 

THE ECONOMIST SIMPLEMENT A MILLORAT LA SEVA ECONOMIA AMB ELS DINERS QUE HA REBUT DE LA BRUNETE. DINERS QUE SÓN ELS QUE ENS EXPOLIEN EN AQUESTES TERRES I QUE UTILITZEN PER ACOMPLIR EL GENOCIDI CULTURAL I ESPIRITUAL DE CAT. MONEY IS MONEY. EL NEGOCI ÉS EL NEGOCI. NO US ENTESTEU I APRENEU ANGLÈS PER A EXPLICAR AL MÓN L’ESCANYAMENT

CAR 12.11.2008, 13:56              

 

NO US AMOINEU MÉS CATALANS. AMB CIU VAM APRENDRE QUE EL PEIX AL COVE ERA UN ETERN ARROSSEGAR-SE. AMB ERC QUE L’INDEPENDENTISME ENCAIXISTA ERA UNA NOVA VERSIÓ DEL PEIX AL COVE. ARA NOMÈS ESPEREM UN PARTIT, QUE COM L’ESCOCÈS, NOMÈS CREIXI DES DE L’OPOSICIÓ I QUE SIGUI NOMÈS SOBIRANISTA I RUPTURISTA. CONDICIÓ PRIMERA MAJORIA PARLAMENTARIA DE DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

CAR 12.11.2008, 14:07

 

SI JA ERC NO HA FET UN COP DE PUNY DESPRÉS DE TOTS ELS INCOMPLIMENTS ÉS QUE PRIMA L’ESTRATEGIA DE PARTIT QUE CATALUNYA. ELS CATALANS RESPONDREM AMB CONSEQUÈNCIES. ACÍ, DE MOMENT NOMÈS DEMANEM UN FRONT NACIONAL, COM A MINIM, I LA CREACIÓ D’UN PARTIT RUPTURISTA I SOBIRANISTA SI ERC I CIU NO HO FAN JA.

CAR 12.11.2008, 14:13

 

ESTIC ESPERANT QUE CAIGUIN LES MÀSCARES. ESDEVINDRÀ POTSER AIXÍ. UNIONISTES JUNTS AMB TENDÈNCIES DE PACTAR: PP, UNIÓ, PSC I C’S. SOBIRANISTES: ERC I CDC. ESPERAREM QUE EL BONSAI D’ICV ES DECIDEIXI. NO VAL EL PARANY DEL FEDERALISME O CONFEDEMERDES. AIXÒ ÉS VENDRA MÉS MALSON. NO CAIGUEM EN EL PARANY, CATALANS.

CAR 12.11.2008, 14:19

 

CATALANS. SIGNEM PER UN PARTIT RUPTURISTA QUE NO PUGUI GOVERNAR ANS SUMAR PER A AMB ALTRES PORTAR LA RUPTURA AL PARLAMENT. UN PARTIT QUE PACTI AMB ELS CATALANS AQUEST COMPROMIS, ON NO HI HAGI NI CUIXA, NI POLTRONES, ANS SOLS LA FITA PER L’ALLIBERAMENT FINAL. FEM COM A ESCÒCIA I CREIXEREM.

caracal 12.11.2008, 14:41              

 

L’ALLIBERAMENT NO DEMANA NI JUSTIFICACIÓ NI PERFECCIÓ. LA NATURA HUMANA ÉS FEBLE. TINDREM TRAIDORS I COVARDS ENTRE LES NOSTRES FILES COM INTERNACIONALMENT. ÉS OBVI. LA RESPOSTA A L’AGRESSIÓ PARTEIX DEL CREIXEMENT PERSONAL. LA FERMESA ÉS FEINA ESPIRITUAL I PRIVADA. EL RUPTURISME ÉS L’ÚNIC SA CAMÍ, LA RESTA ÉS EMBRUTAR-SE INUTILMENT. LA FERMESA ÉS RUPTURISME, ÉS RESPECTE I AUTOESTIMA. TOTHOM TÉ DRET A L’EXPRESSIÓ PRÒPIA I A TENIR EL SEU PIS.

CAR 12.11.2008, 15:22

LA LLIBERTAT NO ÉS DEMANA. ES GUANYA I S’AGAFA. LA SUMA DE L’ALLIBERAMENT PROPI PORTA AL GENERAL. ES POT PERDONAR A L’AGRESSOR QUAN ES TALLA LA POSSIBILITAT DE QUE AGREDEIXI MÉS. EL FEDERALISME ENS EL VENDRÀN QUAN ESTIGUEM GUANYANT AMB EL RUPTURISME PER A CONTINUAR-NOS VENENT RESPECTE QUAN DARRERE HI HAURÀ INTENCIONS D’ESPERAR-SE AMB TRAICIONS AL NOSTRE ANIQUILAMENT. NO PERDEM LA MEMÒRIA I SIGUEM LLIURES

CAR 12.11.2008, 15:26

QUAN MARAGALL PARLAVA DE FEDERALISME AL PSC-PSOE, AQUESTS VAN PENSAR, PERQUÈ AGAFAR-LO SI ABANS PODEM ACABAR AMB CATALUNYA. QUAN EL POBLE BASC PARLA D’UN PACTE PER LA LLIBERTAT, L’ESPANYA PP I PSOE PENSÀ PERQUÈ AGAFAR-LO SI PODEM ACABAR AMB ETA POLICIALMENT I AMB L’ESQUERRA BASCA, CRIMINALITZANT-LA. EL CATALÀ SAVI NO ES CREURÀ EL FEDERALISME QUE ENS VENDRÀN QUAN TINGUEM LA RUPTURA A LES MANS. EL BABAU QUE NO TINGUI MEMÒRIA ES FARÀ EL BONSAI I PENSARÀ EN AL. LUCINACIONS SIDERALS.

CAR 12.11.2008, 15:30

 

ELS CATALANS HEM APRÈS QUE AMB CIU ENS ARROSSEGAVEM, QUE AMB ERC ENS HUMILIEN I QUE NOMÈS TENIM LA RUPTURA O L’ANIQUILACIÓ QUE VINDRÀ DEFENSANT L’ENCAIXISME I LA MORT SENSE DOLOR. HOM S’HA D’ARRISCAR A MORIR PER A TORNAR A RENÈIXER. ASSESSINEM L’ENCAIXISME

CAR 12.11.2008, 15:33

 

CATALUNYA ACCIÓ ESTÀ ESTENENT EL DISCURS D’UN RUPTURISME COM L’ÚNICA SOLUCIÓ QUE ENS QUEDA I DE CREAR UN PARTIT NOU, SOLAMENT RUPTURISTA. EL JOAN FONOLLOSA PARLA D’APROFITAR-NOS DEL SOBIRANISME DE CDC I D’ERC I SER PRAGMÀTICS. COMENCEM A PENSAR EN COM SORTIM D’AQUEST PARANY. DONEM-LI LA VOLTA A LA TRUITA I HI TROBAREM LA SOLUCIÓ. DE MOMENT DEIXEM L’HISPANOCENTRISME A BANDA I EL CASTELLÀ, I AUTOCENTREM-NOS JA

CAR 12.11.2008, 15:38

 

JO PROPOSO QUE TOTS ELS PARTITS INDEPES S’OBLIDIN DE LES SEVES IDEOLOGIES FINS LA RUPTURA I QUE ADRECIN EL VOT DELS SEUS AFILIATS A UN PARTIT RUPTURISTA. ERC NO ÉS RUPTURISTA, JA HO VAM VEURE A LA CALCOTADA. CDC TAMPOC. TENIM TEMPS PER A CREAR EL NOU PARTIT O HEM DE FORCAR A CARRETERO I LOPEZ DE TENA I FONOLLOSA QUE CREIN LA RUPTURA EN ELS SEUS RESPECTIUS. ACÍ EL QUID DE LA QUESTIÓ.

CAR 12.11.2008, 15:42

 

JO PROPOSO QUE OBLIGUEM ALS RUPTURISTES D’ERC, DE CDC, UNIÓ I ICV A CREAR AQUEST NOU PARTIT RUPTURISTA. SI NO HO FAN ELLS ARA MATEIX, ENS OBLIGARAN ALS CATALANS SOBIRANISTES A CREAR EL PARTIT. GUANYARIEM TEMPS SI SORTIS D’AQUESTS PARTITS PER AIXÍ APROFITAR LA VISIBILITAT DELS SEUS LIDERS, PERÒ ELLS MATEIXOS. . . CATALUNYA NO POT ESPERAR MÉS

CAR 12.11.2008, 15:48

 

Vallfosca, és clar que si. Però hem de portar el discurs de la ruptura sense por. La gent és mandrosa per naturalesa. Hem d’obligar a en AI d’ERC i els rupturistes de CDC i ICV que no esperin més i que deixin els seus respectius partits per a crear el partit RUPTURISTA. Així ho hem de fer. Hem de comencar amb els ULTIMATUMS perquè estem envoltats de promeses incomplertes.

car 12.11.2008, 15:55

JO PROPOSO COMENCAR DES D’ACÍ L’AVUI A DEMANAR ALS CATALANS RUPTURISTES QUE COMENCIN A CREAR UNA XARXA PER A EXIGIR A CARRETERO, LOPEZ DE TENA, COLOM, rupturistes de CDC, ERC i ICV a reunir-se per a crear el partit RUPTURISTA. COMENCEM A ENVIAR MISSATGES, TRUCADES I FER PINYA.

CAR 12.11.2008, 15:58

 

SI VALLFOSCA. però l’única vallclara és reconèixer que nomès la política ens portarà a l’alliberament. Simplement un poble madur ha de triar uns bons dirigents. PORTEM ELS BONS A ENCAPCALAR EL NOSTRE ALLIBERAMENT I ESCOBREM LA BRUTRICIA A BANDA.

CAR 12.11.2008, 16:01

 

QUEIXAR-SE ÉS PERDRE, BUSCAR LA SOLUCIÓ ÉS GUANYAR.

caracal 12.11.2008, 16:02

 

EL QUE ÉS RUPTURISTA DE VERITAT LI ÉS IGUAL L’HISTÒRIA D’ERC O DE QUI SIGUI. SENTS CARRETERO. SENTS FONOLLOSA. ARA ES TRACTA D’ARREPLEGAR ELS RUPTURISTES D’ERC, CIU I ICV I CREAR EL NOU PARTIT RUPTURISTA QUE ENS PORTI A LA INDEPE

caracal 12.11.2008, 16:18

 

EL VERITABLE CAMÍ RUPTURISTA COMENCA REUNINT ELS RUPTURISTES I OBLIGAR-LOS A CREAR EL PARTIT RUPTURISTA. SI NÓ ÉS AIXÍ JA PODEM COMENCAR A ANOMENAR-LOS, NO PRACTICANTS. DEIXEM ERC, CIU I ICV AMB EL SEU ENCAIXISME DIVISORI I CREEM EL RUPTURISME UNITARI FINS LA INDEPE

CAR 12.11.2008, 16:22

 

ARREPLEGUEM PER AL PARTIT RUPTURISTA ELS MILLORS ORADORS I LIDERS: TENA, FONOLLOSA, ESPOT, CARRETERO I D’ALTRES I DEIXEM L’ENCAIXISME INDEPE DE MAQUILLATGE PELS PIJOS, BUFAMPOLLES I VENEDORS D’INACABABLES MALSONS

CAR 12.11.2008, 16:24

EL QUE ÉS RUPTURISTA NO ÉS POT AJUNTAR AMB ELS ENCAIXISTES. SÓN DOS CAMINS DIFERENTS. PROVOQUEM LA DESUNIÓ. EXIGIM ALS RUPTURISTES ELS SEU ARREPLEGAMENT, SENSE PERSONALISMES I AMB L’IDEA CENTRAL DE LA RUPTURA. AQUEST DISCURS CREARÀ CONFIANCA. HEM DE PARLAR AMB ELLS I OBLIGAR-LOS. JA NO QUEDA TEMPS. TOTS HO SABEM

CAR 12.11.2008, 16:28

 

MAI EL RUPTURISME S’ACONSEGUIRÀ DES DE L’INDEPENDENTISME DE MONJA CARMELITA DE CIU, EL DE CALCOTADA D’ERC O EL DE BONSAI SIDERAL D’ICV. EL RUPTURISME SOLS S’ACONSEGUEIX SENT UNITARI COM A ESCÒCIA I SENSE IDEOLÒGIES SOCIALS PERQUÈ ES TRACTA DE RECUPERAR EL PIS, NO DE DECIDIR ON ANIRAN ELS MOBLES QUAN ENCARA NO TENIM NI LES CLAUS I ENTRA TOTHOM A FER SOROLL I VOMITAR ODI.

caracal 12.11.2008, 16:42

HEM D’ESPERAR AL TC I AL NO FINANCAMENT PER A EXIGIR A AI d’Erc i RUPTURISTES DE TOTS ELS PARTITS PERQUÈ MOGUIN FITXA. SI NO LA MOUEN EN CREAR UN NOU PARTIT, L’HAUREM DE CREAR NOSALTRES CRIDANT ALS RUPTURISTES ADORMITS

CAR 12.11.2008, 16:45

 

DEIXEM LA QUEIXA A BANDA I TREBALLEM PER ARREPLEGAR ALS POLÍTICS RUPTURISTES. OBLIGUEM-LOS A PRACTICAR O DEIXEM DE SENTIR LES SEVES MENTIDES. QUE DEMOSTRIN EL QUE DIUEN. PERÒ ELS HEM DE POSAR CONTRA LA PARET. NO ES POT JUGAR MÉS CONTRA EL POBLE

CAR 12.11.2008, 16:55

 

ARA MATEIX LA PERSONA QUE ESTÀ PARLANT DE RUPTURISME SENSE SENTIR-SE REDUIT PER REGLES DE PARTIT ÉS L’ESPOT DE CATALUNYA ACCIÓ. UNA ALTRA COSA ÉS COM ACONSEGUIR EL QUE ELL VOL, O SIA, CREAR FINALMENT EL PARTIT RUPTURISTA AMB LIDERS, ORADORS, I ELS POLÍTICS QUE ENS MEREIXEM PER A PORTAR-HO A TERME

CAR 12.11.2008, 17:00

el naziespanyolisme no aconseguirà ni frustar-me, ni deixar-me, ni fatigar-me ans tot el contrari, aconseguirà refermar-me, enfortir-me, batallar-la i perseverar-me fins la fi dels meus dies. Des d’ara n’oblido més i no baixo la guardia fins aconseguir el meu i el nostre alliberament. Aquesta és la catalunya en positiu, sentiu PSC i resta de botiflers?

car 12.11.2008, 17:49

 

ESTIC esperan sentir d’en Carretero i companyia i Fonolloses i d’altres la creació definitiva del partit rupturista després que ERC i CIU no moguin cap fitxa creible al nivell que es mereix aquest poble després de la sentència del TC o l’engany d’un mal financament

car 12.11.2008, 17:53

ANGLATERRA VA VENDRE CATALUNYA I LA SEVA AJUDA PER EIVISSA I GIBRALTAR. HO TORNARIEN A FER. PER QUÈ NO? ELS ESPANYOLS ES FOTEN DE RÀBIA QUE CATALUNYA LI COSTÈS GIBRALTAR MENTRE ELS CATALANS VAM PERDRE LA CATALUNYA NORD REGALADA PER ESPANYA ALS FRANCESOS. CLARIFIQUEM-NOS I AUTOCENTREM-NOS

caracal 12.11.2008, 18:33

 

Tenim la indepe molt fàcil. Aconseguim-la des del parlament i per a tenir els NENS I LAILOS contents i felicos, els regalem de per vida entrades als partits del BARCA I L’ESPANYOL i tots els diaris esportius i més felicos que un jinjo. SABES NEN

CAR 12.11.2008, 18:52

 

Que jo sàpiga, l’estat espanyol, en temps de crisi, mai no ha deixat d’enviar calerons al Cervantes, als militars i a les armes que apunten a catalans i bascos autocentrats. Llavors, naziespanyols, no us enfurismeu per quatre euros que enviem a les nostres ambaixades. Nosaltres no som ciutadans de segona. Quan ho aprendreu?

caracal 12.11.2008, 19:02

A un espanyol li treus el FUMBOL, la xerrameca, la tafaneria, la mandra, la migdiada, el BAR, el robatori, la ignorància I ES MORT. Catalans, fem d’aquest pais un altre cop un pais exigent, intel. ligent i treballador de mena i ja veureu com se’n van corrent

caracal 12.11.2008, 19:06

 

Tripartit inuti9l. Tots els paisos son imperfectes. Nosaltres també tenim dret a ser-ho, no som ciutadans de segona. Siguem lliures per a seguir sent catalanament imperfectes

caracal 12.11.2008, 19:09

 

Els catalans que no es reconeixin estúpidament col. lonitzats seguirant amb la fatxenderia de masturbar-se amb les victòries del Barca o les derrotes del Madriz. Ho sé. Però ha estat el preu de la ressistència, o sia viure dels simbols. Ara es tracta de despertar-los

caracal 12.11.2008, 19:21

vaig trobar perquè lluitar, vaig trobar perquè viure, i després de tot, preparat per a morir. (grb). INDEPENDÈNCIA. No esguardo a fòra, tan sols que faig jo per a seguir amb la fermesa d’alliberar el meu país de la pobresa, l’expoli, el genocidi i l’historicidi. Tothom té el seu tempus. Jo persevero i participo de l’efecte dominó. Les fitxes falses caurant i tot tornarà al seu lloc real.

car 12.11.2008, 20:28

Catalunya dintre Espanya sempre sera pobresa barrejada amb salvapatries de cera o lerrouxisme. Amb la conferència Fonollosa parlava d’aprofitar-se del sobiranisme de CDC i d’ERC mentre l’Espot parlava de crear el partit RUPTURISTA que encara no tenim. Les dues idees són bones i no imcompatibles. El partit RUPTURISTA obligarà als sobiranistes de calcotada a moure fitxa perquè perdran vots.

car 12.11.2008, 20:32

MESTEVEZ no siguis potol i ximple. El govern català poc fer amb l’escanyament que ens ve orquestrat per Espanya. Amb el lerrouxisme ens quedarem sense feina i sense país. Catalunya sempre havia estat productiva mentre que ara és nomès turisme, espanyolisme i totxo per a enfonsar-nos. Obre els ulls

car 12.11.2008, 20:36

Jo sóc català, sense feina i no ploro. He tingut els millors desitjos per al meu país i no ploro. He lluitat pels drets democràtics de tots i no ploro. Tampoc ploro per no ser lliure i no tenir un pais lliure però penso lluitar fins a la mort

verdiblau 12.11.2008, 20:40

Roma, deia Fuster, un savi, no un manipulador emmascarat de bon rotllo, que no havia nacionalisme sense l’altre. Vinga, que ja som grandets. Jo no sóc nacionalista, ho trobo una masturbació. Jo sóc independentista que és la solució

caracal 12.11.2008, 20:42

Els que només volen de Catalunya diners i feina que se’n vagin. Ara hi ha economies emergents i segons vosaltres aquest pais és una merda, llavors marxeu. Si nomès havia vingut pels diners, ara que no hi són, aneu a les Espanyes que allà reben els que ens furten. Podreu fer una bona festa amb la nostra suor

car 12.11.2008, 20:45

Els espanyols que s’entesten a demanar que els catalans siguin perfectes que primer s’entestin a demanar-se que el seu meravellós país ho sigui. No ens preneu ni el pel, ni els diners, ni l’ànima. El vostre desagraiment nomès mereix que el nostre rebuig

caracal 12.11.2008, 20:49

LA INDE ens donaria el regal que cap més polític poguès culpar a Espanya de les males gestions que porte, que cap més moviment conservador posès l’excussa nacional per a reduir les revoltes socials catalanes aprofitades sanguinariament pels lerrouxistes. Ens donaria la normalitat personal i política i no tot aquest embolic que peix el nazionalisme espanyol en les nostres terres

car 12.11.2008, 20:59

ÉS MOLT FÀCIL TREURE-LI LA MÀSCARA A UN D’AQUEST VENEDORS DE COSMOPOLITISME I BONROTLLISME I DESCOBRIR EL NAZIOESPANYOLISME QUE AMAGUEN. FEU LA PROVA. DIGUEU QUE SOU CATALANS I PARLEU EN LA LLENGUA FRANCA ACTUAL (L’ANGLÈS) I MOSTREU-LO EL MÉS GRAN COSMOPOLITISME. JA VEUREU COM JA NO SE SENTEN TANT COSMOMENTIDERS.

CAR 13.11.2008, 11:59

DIGUEU-ME MENTIDERS COMPULSIUS QUIN LLOCS DEL MÓN HI HA BILINGUISME, ENLLOC MÉS QUE ALS PAISOS OCUPATS. EL BILINGUISME ÉS NOMÈS UN PARANY PER A ELIMINAR LA LLENGUA VERNACLE. JO PARLO SIS LLENGUES PERÒ A CATALUNYA SÓC MONOLINGUE. JO DECIDEIXO EN CADA MOMENT I NO DEIXO QUE DECIDEIXIN PER MI. UN ALTRE COSA ÉS AL TREBALL, SI EM PAGUEN PER PARLAR FRANCÈS, DONCS VINGA, PAGUEU-ME

CAR 13.11.2008, 12:05

DIGUEU-LI A UN ALEMANY DE BERLIN, ESPANYOLOIDES, QUE ALLÀ HAURIEN DE SER BILINGUES PERQUÈ HI HA GAIREBÉ UN MILIÓ DE TURCS. ET DIRAN QUE PARLIS TU EL TURC. EL CASTELLÀ ENS HA VINGUT AMB LES EMIGRACIONS I LES DICTADURES. NO ÉS UNA LLENGUA NATURAL. I TENIM TOT EL DRET A POSAR LES COSES AL SEU LLOC.

CAR 13.11.2008, 12:08

EL CASTELLÀ POTSER UNA llengua molt bonica però no pot ser la que exclogui la nostra del seu lloc. Nosaltres no som ciutadans de segona i tenim dret com qualsevol ciutadà del món a tenir la nostra llengua i poder triar aquelles que ens atrauen culturalment o emocionalment. La obligació de saber castellà és el que no volem. I si un català s’estima més conèixer el rus perquè la seva companya és russa? aneu-se al fang

car 13.11.2008, 12:13

 

Colonització: qualsevol estranger fica el nas en els nostres afers i rep tot de beneficis; mentre a qualsevol altre lloc, aprenen la seva llengua i saben que sense ella no tenen feina; ací la missió de la brunete és fer dels nouvinguts a CAT animals plens de ràbia contra la nostra cultura. Hem d’arraconar els malnascuts i desagraits. Cada cop que un català parla a un PAKI en castellà està treballant per la brunete encara que no s’adoni i ens castiga a ser tribu, tancada i sense futur.

car 13.11.2008, 14:14

ES INSULTEN DE SER TRIBU, PERÒ NO ENS DEIXEN SER CAP ALTRE COSA MÉS, ENS DIUEN FEBLES PERÒ NO ENS VOLEN FORTS NI VALENTS, ENS DIUEN QUE ENS ESTIMEN però petits i escanyats al seu caprici. Done’m-los-hi feina fins al final. Recordeu-se que als espanyols no els agrada pas treballar. Donem-los-hi feina sobretretot a l’hora de la migdiada i guanyarem

VERDIBLAU 13.11.2008, 14:30

 

Qualsevol individu de qualsevol comunitat lliure nomès ha de pensar en guanyar diners, cardar, i passar-s’ho bé. Mentre que nosaltres hem d’estar ben crescuts perquè ser catalans i en català no fem nosa als diners, al cardar i al passar-s’ho bé. Per això molts llençen la tovallola i des d’Espanya engresquen a que més gent així ho faci. El parany és que se’n lliuren nomès temporalment, perquè posposant-ho, més tard sera pijtor per a ells mateixos i per a tots nosaltres. AUTOCENTRAMENT i prou

car 13.11.2008, 15:15

THE ECONOMIST nomès està esperant que Espanya els regali un altre Gibraltar o Eivissa durant uns quants anys per a aixafar Catalunya. És obvi que França també escampa la difamació per a posar la mà i esperar que Espanya escapci un altre cop Catalunya i li doni un altre boci. Qui deia que Catalunya era Espanya?

car 13.11.2008, 15:29

CATALANS ADONEU-SE QUE no tenim cap partit per a trencar amb Espanya amb garanties. Hem d’unir a tots els rupturistes perquè sense baralles ideològiques o personalistes aconseguim la fi d’aquest etern malson que és Espanya

car 13.11.2008, 15:32

Catalans, no és una questió de ser petits o grans. A més, no som tant petits. El que ens fa petits és no tenir les claus del nostre pis. A qui se li acudiria anar a Txequia a parlar o practicar el rus amb els nadius. Els turistes parlen o en anglès o aprenen unes quantes paraules en txec. I els txecs són més petits que nosaltres

car 13.11.2008, 16:29

L’ÚNIC esforc que han fet els nadius d’altres comunitats lliures per mi és el de veure l’esforc que jo feia per millorar les competències en la seva llengua. La comoditat que donem als espanyols malnascuts és incomoditat per a nosaltres. El bonrotllisme és nomès una excusa per a deixar el problema a banda. Han guanyat ja el carrer i aniran a destrossar el poc que ens queda. Ara tenen posat l’ull a les escoles. Si no redreceu la situació acabaran escopint-vos al carrer

car 13.11.2008, 16:41

 

Quan HOM em diu el que ens fan, no vull escoltar-ho, perquè és obvi (a animal ferit sempre li volten voltors). M’interessa què ell fa, perquè no li facin o ens facin. Si no ho fa així pensaré que no està fent res i es cobreix d’excuses. S’ha d’acceptar la imperfecció humana, no mirar a fora i mirar endins. Tota feina sempre té recompensa. L’AUTOCENTRAMENT és dolorós al començament, però alliberador si es persisteix. Pel nirvana català desidentifiquem-nos dels nostres torturadors. CATALÀ SEMPRE o anglès.

car 14.11.2008, 15:50

Si la casa gran de CiU fos veritat i no amagatotis, els veritables rupturistes de ERC i ICV ja haurien demanat cambra. Mentre a la casa hi possem ideològia social, aquesta sera petita i mai haurá ni casa ni claus. Hem de forcar als que parlen de RUPTURA que comencin a practicar, vol dir, unir-se i crear el partit ben visible que ens cal. Osia sumar CARRETERO, URIEL, COLOM, TENA, FONOLLOSA i altres que s’inscriuran. Pel rupturisme unitari

car 14.11.2008, 17:04

 

Per què no feu servir el poc cervell que us resta d’aquest tot tan malalt per a esbrinar com aconseguir la sana llibertat i us deixeu de foteses d’analitzar el malalt i el per què, que d’això ja en tenim prou i ja en sabem massa. PROU DE PERDRE MÉS EL TEMPS.

car 21.11.2008, 19:10

 

 

El nirvana català s’aconsegueix al portar els sentiments a les accions (autocentrar-se), , perseverar amb felicitat i sense enutjar-se’n, català sempre amb somriure de galta a galta, sentir-se ciutadà de primera, amb tots els drets, al. legrar-se dels avencos, pujar l’autoestima. Creure en la feina. Ser sociable però també un mateix i sense justificar-se’n per res.

car 14.11.2008, 15:58

Estem fent tard. L’encaixisme dretà o centrista amaga la questió social enfront la nacional. L’encaixisme esquerrà amaga la nacional enfront la social. Ni s’avança socialment ni nacionalment puix que tot queda distorssionat. EA ja ha propossat un partit RUPTURISTA comú, Escòcia ja el té, llavors avançaran. Ací mentre no el tinguem mai no tindrem la casa gran puix que aquesta de CiU amaga allò social enfront un repte nacional comú que no existeix per l’amagatotis.

car 14.11.2008, 17:00

Un partit que tingui prohibit en els seus estatus governar, tocar cuixa i poltrona. El partit rupturista que quan tingui la majoria al parlament pacti nomès per a fer la votació per a la república independent catalana i després de guanyar-la, es disolgui. I s’hauran acabat els enganys i les desconfiances

carsempre 14.11.2008, 17:23

Conquense, l’obligació ética i moral d’un presoner és sortir de la seva presó; és per això que els catalans que volen sanar-se, nomès pensen en això. Que tothom és i ha fet el mateix, no és res de nou, per això, nosaltres com a presoners, volem sortir

car 14.11.2008, 17:35

 

Unió vol rédit polític perquè el PSC està contra les cordes amb el financament. L’escenari que s’albira será (PSC-UNIÓ unionistes venent-nos el gat del federalisme; ERC I CDC sobiranistes encaixistes venent-nos la independencia sense conflicte, ICV seguirà fent el bonsai entre feng-shui i lerrouxisme, i no es mollará fins que li donin més cuixa; i els unionistes sense embuts PP i C’S) FALTA EL PARTIT RUPTURISTA unitari. O surt d’ERC i CDC o l’haurem de fer nosaltres.

carsempre 14.11.2008, 20:57

 

Unió vol seguir defensant el negoci català que corre per l’Estat. CDC també però vol vot sobiraniste per a crèixer. ERC vol governar i no mollar-se. ICV fa el fatxenda i el Bonsai. PP espera d’Unió un regalet. PSC juga al lerrouxisme i al centrisme. FALTA EL PARTIT RUPTURISTA unitari

carsempre 14.11.2008, 21:01

 

No volem encaixistes intel. ligents. N’hem tingut per segles. Volem rupturistes unitaris savis perquè el rupturisme català pugui deixar el seu vot i no patir més de poltrones, pactismes, cuixes i la mare del tanu. TENA, CARRETERU, FONOLLOSA, COLOM sortiu si-us-plau de l’encaixisme i feu el partit que els catalans demanen a crits

car 14.11.2008, 21:07

 

 

Duran és com un anus negre on follaran tots els descosits entortolligadors de la ferida catalana. Ara que CDC s’acostava a ERC, voldrá treure-li poder al front nacional. Està al servei del PSC per a salvar-lo de la foguera de la baixada de pantalons. DURAN feia temps que esperava tocar cuixa. Ara la tocará i ensorrará a Catalunya una mica més. Enviem-lo de ministre a l’Afganistan

car 14.11.2008, 21:12

 

La resposta ha d’èsser ERC fora del govern, Unió i CDC divorci, eleccions anticipades, i l’estatut, si no hi ha abans una declaració al parlament d’autodeterminació, de tornada al poble. Tornem-li al poble l’estatut que va sortir del parlament. Ara ja no importa ribot ací o allà ans donar-li la veu al poble

carsempre 14.11.2008, 21:17

Proposo que si la resposta dels nostres polítics després del TC és mantega pura, cridem a COLOM, TENA, ESPOT, CARRETERU, URIEL, i d’altres rupturistes pel RUPTURISME UNITARI. Que deixin els seus encaixistes partits i mans a la feina. El poble català ha de tenir preparat el partit RUPTURISTA per després de la sentència en un o dos mesos. La resta serien masturbacions siderals

carsempre 14.11.2008, 21:20

Adoneu-se que sense partit rupturista unitari no anem enlloc. Reflexioneu i quan ho entengueu, comenceu a escampar la veu perquè el més ràpid possible poguem regalar-li al poble català el partit que ens porti allà on volem. Tenim feina

car 14.11.2008, 21:23

Bé, els polítics que tria el poble, posen escoles gratuites de català a cada barri. Els nouvinguts es troben amb la sopresa que els catalans (adn franquista i colonitzats) parlen el català amagats i amb la seva cada cop més reduida tribu. Els catalans culpen als polítics de la situació. Els polítics als catalans. Tothom llenca es llença pedres però qui portarà al psicòleg a un poble que no es reconeix malalt

car 16.11.2008, 14:35

La malaltia catalana de reduir la llengua a la tribu crea discriminació entre els nouvinguts, impotència, ens fa covards als ulls dels altres, posa l’autoestima del poble a l’hospital. La gent vol ser dels guanyadors mentre el català encara pensa com ser erròniament educat (osia discriminador i tractar a la gent d’estúpida)

carsempre 16.11.2008, 14:38

Sé que la majoria reprimida d’aquest país ens voldrà fora. La nostra questió sacseja les conciències i la gen prefereix no fer nosa als diners, a les relacions i a la vida i menys encara destorbar el curs decadent de la malatia. Salvar-se és creixement personal i feina, els altres resten expossats a seguir la corrent o fer el ruc, automarginalitzant-se.

car 16.11.2008, 14:50

Els bonrotllistes de Can CAT, s’agafen al bonsai guay energètic per així no reconèixer’s perdedors per un nacionalisme espanyol molt intel. ligent que s’ha amagat com a tal perquè ho cobreix tot. Volen ser guanyadors però han perdut. Feu la prova amb un espanyol i parleu-lo en anglès i caurant les màscares de guays i cosmopolites.

carr 16.11.2008, 15:13

El Saura no s’ha adonat que el Feng-Shui és perquè quan es tingui el piset, doni bon rotllo. Però si no se’n té cap, es riure de tothom i galleda de pixums. Els d’Erc no s’han adonat que per a cridar s’ha de tenir el pit enfora i no recular-se i caure’s a la poltrona. Els de CiU que el peix al cova era nomès allargar la malaltia i portar-la a la planta terminal. Els catalans plorem pel nou partit rupturista no idelògic. Ras i curt, qui el faci se n’emportará el gat.

car 16.11.2008, 15:41

Hi ha dos homes covards, el que no reconeix la seva autorepressió i aquell que viu de la petitesa de l’altre com única solució per no patir d’una possible competència. Aquests dos “homes” es necessiten com la ferida i el virus. Hi ha un país covard que no reconeix la seva ferida i hi ha un país virus que viu d’engrandir-la de por a possible no existència. AUTOCENTRAMENT, quan més ho posposem més mal fará i més feina hi haurà. Que Déu ens beneixi. AMEN

car 16.11.2008, 19:05

Ha fet més mal a Catalunya tots aquells catalans que s’han negat en rodó en parlar comunitàriament en català als nouvinguts, despreciant o discriminant, que mil BRUNETES rabioses vingudes de lluny. Molts d’aquest discriminadors havien estat discriminats abans per no ser purament catalans. COMPTE. Tot això són malalties pròpies d’un país malalt i ocupat. NO ÉS UNA TRAGEDIA

car 16.11.2008, 19:09

Ha creat més espanyolistes aquells catalans acovardits de la presència d’un altre i que no hi trobaven més remei que discriminar-los a ser sempre castellanoparlants que qualsevol Brunete o fotesa vinguda de fòra. La malaltia catalana ha estat una suma de malalties personals que s’han ajuntat al virus-poder castellà.

car 16.11.2008, 19:13

La naturalesa de tothom és voler pertanyer també al lloc on es viu i compartir les alegries i les plors de tothom. Ha fet més mal a Catalunya la covardia barata de molts catalans vanitosos i despreciadors que mil Brunetes o restes de franquisme. És clar que l’autorepressió no reconeguda també a entortolligat més tot. Les guerres fredes són més cruels que la claredat de les calentes

car 16.11.2008, 19:16

Constato, ho sé. Tens raó. Però ara cap policia obliga a un català a adrecar-se a un Paki en castellà. El policia viu en l’insconcient i adn. De totes maneres no nomès hi ha hagut gent acovardida, també hi havia gent covarda i despreciadora. Ara ho pagarem tots per les seves miseries

car 16.11.2008, 19:20

S’ha de dir tota la veritat. No som perfectes és la més absoluta. La resposta al nouvingut hi havia de tot. La valenta d’integrar-lo al que volia i la covarda de despreciar al que volia. La covarda pertanyia en aquell que tenia por de perdre propietats seves o potser la nòvia i necessitava del despreci d’aquell que li atemoria la psiquis.

car 16.11.2008, 19:22

No hem de tenir por a la nostra imperfecció. Però he conegut molta gent que despreciava per necessitats personals en aquells que volien ser particeps dels sentiments de tots. Si ho reconeixem avancarem. No paro de sentir nouvinguts que criden per dins que els parlin també a ells en la llengua que ací estimen.

car 16.11.2008, 19:24

Seria ridícul no admetre que en la nostra història no tot han estat herois. Som persones imperfectes i també hi havia novel. la negre, psicològica, romantica i tots els gèneres. Obriu els ulls i veureu encara molts que desprecien o giren el cap quan un nouvingut els prega que parlin el català i no canviin de llengua.

car 16.11.2008, 19:27

Hem de saber que tot aquesta gent que malmet tanta energia per a odiar-nos, en realitat ens estimen, però no saben fer-ho d’una altra manera. Són aquells que viuen el gran getho i els fa por ser reduits més a Catalunya. A fet més el poble català per Catalunya que molt ric i oligarquia que ara s’omple la boca per blocar questions socials amb nacionals. No resoldren el malson d’aquesta equació fins la ruptura

car 16.11.2008, 19:40

He estat a l’estranger vivint molt de temps, i em feia molt de mal que no em parlessin la seva llengua. Era com tractar-me d’estúpid. Estava jo tan orgullós del que havia aprés, mentre ells volien xuclar de les meves llengues. No ho vaig permetre. Compte amb els catalans que tracten als altres d’estúpids. No sabeu el mal que feu.

car 16.11.2008, 19:44

Molta gent que ens odia, no nomès és perquè algún català el va discriminar no compartin la nostra llengua. També hi ha aquells que ens estimen però violats. Ens volen si ens sotmeten a estimar-los des del seu despreci i manca de respecte. És un amor forcat puix que ací els falta la seva mare (país) i senten les emocions infantils de possessió

car 16.11.2008, 19:49

El català, tarannà tancat i d’amistat quan és, que sigui real. L’espanyoloide faltat ací de mare pàtria vol violació forçada. El català, com l’anglès, prefereix distància i sinceritat. La violació no s’acompleix i l’odi creix. I criden a la seva mare estima mentre que no saben estimar ans violar. S’enrabien més quan acotem el cap. Fastiguegen de nostra feblesa, aquella que ens han obligat; ens demanen el coratge que en realitat mai no voldran, es tractava nomès d’insultar i ridiculitzar.

 

car 16.11.2008, 19:52

El violador (torero) s’empipà perquè per ell que l’altre acoti el cap és realment violar mentre que pel català era el cul el que es tractava de no posar. El fuet de l’espanyol sense mare persegueix el cul del català i estem així 300 anys. Sense més remei que ens els hem d’estimar, no els hauriem de dir que no ha de ser forçat? Que aquesta terra no és de “toreros” i “banderillas” i quan més les demanin més patiran. ZARAGOZA, SAURA I DURAN a l’AFGANISTAN.

car 16.11.2008, 19:56

Quan s’acosti la nostra llibertat fantasmes i virus arreplegats en tres segles creixeran. I creixent com les muntanyes de Montserrat, i al restar-hi amb cara de bocabadats, ens convenceran que no van fer res, que s’havien equivocat, moltes llàgrimes de cocodril i molt dimoni amb cara d’àngel ens vindrà. Però esperono del poble català sang freda, fermesa i claredat. Fins no tenir les claus del pis, mai no perdonar perquè ens entrará el dimoni amb cara de monjo carmelità.

car 16.11.2008, 20:03

Darrera de xulesca i forçat tarannà, torero amb “banderilla” i vanitat, hi ha un homosexual amagat, “machito” de sexe forçat, sense mare i abandonat. No patim hispanocèntrica perssecució, autocentrem-nos sols amb esperor, aconseguim el nostre Déu, nirvana i satori català. No justifiquem el nostre desig ans tractem la fera amb humilitat. Feina i feina i claredat, no deixem la sega per demà.

car 16.11.2008, 20:09

 

La vostra grandaria no viu per merits propis, ans de trepitjar-nos sense defallença. Per què us esmerceu tant en aixafar-nos. No serà que ací rau la vostra única existència. Si un dia ens sortissim d’aquesta a on aniriau a tocar els collons. Pobres pobles ibèrics que restin encara sotmesos després de la nostra sortida.

car 17.11.2008, 18:07

Hi havia moltes temptacions per a deixar el país malalt, amb la seva gent feble i desvalguda, amb tansemenfotisme, bonrotllisme i profit ràpid. Fer-ho potser amb salvava, i em feia el camí més planer i fàcil. Però com podia jo caura en allò que no estava d’acord? Com podia jo permetra’m desaparèixer ans que els altres així ho vulguessin per no voler acceptar la dolor de curar-me i ajudar als altres a fer el mateix.

car 18.11.2008, 16:20

Ciu va aconseguir que PSC es convertís en peixcoviste i centriste, tot allò que era CiU, petites dosis de victisme. PSC ha aconseguit que ERC és convertís en sobiranista de cosmètica, cuixa i poltrona i d’ICV que fes un bonsai sideral de les question socials i ecològiques. Ara que tothom copia CiU, és el moment que canviin de paradigma.

car 19.11.2008, 15:38

 

El sistema ecspanyol no ha donat via lliure a l’expressió democràtica de l’independència dels pobles ibèrics sotmesos a aquest Estat que nasqué al segle XV. Llavors hi ha terrorisme per la dues parts. GAL que era? Què és no permetra la lliure expressió democràtica del poble basc? Llavors seguiran els morts per les dues parts, i ha plorar tots. No se us acudeixi l’apropiació indeguda altre cop de la paraula democràcia; ja som grandets.

car 19.11.2008, 15:56

Hi ha més independències reals en un ciutadà de CAT que parla català a un nouvingut, es desidentifica d’Ecspanya i millora el seu anglès amb els turistes, que en mil governs d’ERC i CiU cardant-nos amb encaixismes mentre bon nombre de catalans agonitzen amb psicologies tribals i empetitides no superades.

car 22.11.2008, 16:34

 

 

Erc, CiU i ICV no volen perdre els vots sobiranistes però al capdavall els menyspreen. La nostra obligació és que amb liders ben visibles es crei el partit rupturista perquè mai més puguin aprofitar-se’n. Llavors caurien moltes màscares i tindriem on deixar el nostre vot; i que amb plena confianca no hauria més cuixa, poltrona o pacte fins pactar la votació del Parlament per la llibertat

car 22.11.2008, 16:44

 

Bé. Un país sense estat li pot passar de tot. Rajoy deia que emigrants només els hispanoamericans i així espanyolololitzar més. C’s ben aviat dirá el mateix. El PxC s’ho mira com le Pen, la por als musulmans, als desconeguts. Hi haurá qui dirá que qui tingui el nivell C de català pot quedar-se. Cadascú dirá la seva ximpleria. Però Catalunya no pot ser un cul on tothom campi com vulgui. Des d’Espanya ja saben com donar-nos feina perquè el nostre alliberament s’allunyi en el temps i tinguem el pis ple de sorolls que no ens deixa treballar ni pensar dignament.

car 23.11.2008, 21:56

 

 

Quina diferència hi ha entre una persona de baixa qualitat musulmana i una cristiana, jueva o budista. Que m’ho expliquin. Quina diferència hi ha entre un holligan anglès i un xusma romanès? Que m’ho expliquin. La immigració s’ha descontrol. lat, cert. Però arribar a aquestes ximpleries. A mi un Paki que em parla català el considero més d’ací que un europeu que viu ací per a practicar el seu espanyol. Qui fa més nosa? tots o ningú

car 23.11.2008, 21:36

 

 

EL 70% Espanyoloides. Potser el 50% de Berlin és turca però a ningú se li acudeix sentir-se ofès per que els nens reben la educació en alemany. L’espanyol ací ens ha vingut amb l’emigració i la dictadura. Ja podeu enviar-nos més encara però això no canviaria la veritat.

car 23.11.2008, 22:03

 

 

Jo vull preguntar als racistes, quina diferència hi ha entre que un holligan anglès violi i apallissi a la teva germana o ho faci un argentí o un català o un iraquí o un kurd. M’ho podeu explicar?

car 23.11.2008, 22:06

 

L’única sol. lució per al no nacionalisme és la independència. Quan hom té la llibertat ja no pensa més com aconseguir-la. La llibertat és com la nòvia, quan la tens, no li dones tanta importància. Jo vull ser Catalunya independent perquè vull lliurar-me de Catalunya i d’Espanya. Simplement vull ser un català normal on no em vendrien més no nacionalismes

car 29.11.2008, 22:36

 

Per a lliurar-me de Catalunya primer m’hauria de lliurar d’Espanya completament. En un pais normal, els no nacionalistes espanyols no ficarien el nas en els nostres afers per motius no nacionalistes, és clar. I jo em dedicaria a cercar una bona figa o com fer calerons. Mentre existeixi Espanya a casa meva només puc que pensar com ser lliure del vostre malson

car 29.11.2008, 22:41

És clar!

Llavors a Polònia, sense millorar la meva autonomia amb  la llengua polonesa ho tenia molt cru. Allà vivia al passat de fa quaranta anys. Jo mai  havia estat de fer pinya amb ningú i menys encara tenir la temptació d’acudir, a l’estranger, a un gheto per més comoditat que em donès .  Què podia fer si al carrer, amb qualsevol estudiant o persona culta  amb la que normalment em relacionaria em parlaria o l’anglès, en la majoria dels casos; o amb aquells que volien ràpidament assegurar-se pràctiques gratuites d’espanyol o francès. Tots els joves polonesos, i no tan joves, estaven  pendents d’emigrar a l’estranger. No volien desaprofitar amb els pocs  estrangers que allà vivien cap oportunitat. Després no solament eren els xucladors de llengues, sinó també aquells que volien presentar un amic estranger en els altres i així mostrar-los també les seves habilitats linguístiques. O sia que jo seria un drap per augmentar vanitats i habilitats. Però amb aquestes condicions, el meu polonès, que el necessitava com el menjar, no pujaria.

Amb la primera nòvia polonesa li vaig dir que practiquès l’anglès amb un altre, que es busquès un intercanvi, però que jo no era anglès sinó català i que nomès teníem dues opcions, o parlar polonès o català. Es pensava que me’n fotia quan li vaig dir que en dues setmanes deixaria de parlar l’anglès i comencaria a parlar nomès el polonès. Llavors tenia 10 o 11 paraules que havia empescat en quatre mesos en aquell país, més aquella frase que tan repetia per a lliurar-me de gent parlant-me com a màquines sense jo entendre res, al bus o als grans magatzems, o a ….. “Nie rozumie po polsku” (no entenc el polonès). Ho deia tan bé que hi havia gent que volia trucar a la policia  perquè es pensava que m’estava fotent d’ells. Un borratxo va estar a punt de fer-ho mentre em cridava que com podia no entendre el polonès si li estava dient perfectament que no entenia el polonès.

No m’estava fotent, ni gens ni mica. Em costa decidir-me, moltes vegades, però quan ho faig, sóc com una roca. Dues setmanes després em comprava una llibreta gran, un bon llapis i  li deia a la meva nòvia en anglès que em diguès tres frases en polonès. Si,  eren aquelles frases que necessitava per a nomès parlar el polonès i anar augmentant la producció de paraules i frases. Vaig comencar a dibuixar conceptes i objectes i amb elles rebia el nom de la paraula en la seva llengua. Però em vaig convertir  en un nen de 3 anys que tenia 37 i la meva nòvia, molt més jove, li va agafar  un vertigen tal que dos mesos després em va dir que li calia acabar els estudis i que la relació era una mica difícil. Bé,  a Polònia no serà  per dones, m’havia de dir jo.

Però quan vaig treure més pit i vaig  comencar a dir a tothom que no parlava ni l’anglès, ni l’espanyol, ni el francès, i que nomès parlava que el polonès o el català, llavors tots els  xucladors, dracules de llengues, cosmopolites vanitosos i altres  animals, van donar-me l’esquena.  Com nomès havia quaranta estudiants  de català a la ciutat, les possibilitats de trobar-me’ls eren poc probables. Així que donant-li la volta a la truita vaig comencar a poder ser  jo el xuclador de viure a Polònia  i anar augmentant les meves competències. A vegades em trobava amb un llestet que em parlava molt de pressa perquè res entenguès. “M’has entès”, em deia. “Si, és clar” li responia. Li havia entès la barra que tenia. Provava així que claudiquès i li donès la oportunitat de furtar-me pràctiques gratuites d’alguna llengua.

Aquesta fermesa em va donar molta soledat. Poca gent volia estar amb un estranger que no es poguès aprofitar d’ell, però sortosament vaig poder separar el gra de la palla, o sia que guanyava  i m’estalviava temps alhora. Hi havia molta gent, sobretot aquells que nomès parlen una llengua, o sia els més incultes, que es reien quan em sentien a mi parlar la seva llengua d’aquella manera tan desordenada. A voltes, li preguntava al pallasso inculte que quants idiomes parlava, perquè jo nomès parlava que cinc idiomes. Si es posaven molt estúpids, els responia que quan parlessin un altre llengua que llavors podríem riure tots.

Donar-li la volta a la truita per a respondre als greuges. Després de tres anys em sentia molt orgullòs quan la gent es sorprenia del meu nivell de polonès. Parlava sense declinacions però m’entenien. Jo, després de cinc anys, entenia el 70% quan estava ple de forces, el 40% quan estava cansat i el 20% quan el cervell em deia,  deixa ho correr i pren-te unes vacances.

Ara ací a Catalunya, com nomès vull parlar el català, li dic a la gent que sóc polonès, que no entenc l’espanyol, però que parlo el català perquè el vaig  estudiar a Polònia i els  meus pares eren catalans. Amb els turistes parlo l’anglès i amb els que viuen ací, si no tinc ganes de parlar molt i discutir, llavors faig que sóc estranger i així ningú s’estranya que no sapiga el castellà.  Si la situació és més favorable dic que sóc català i que no parlo l’espanyol i prou. Si vull jogar una  mica em va bé dir que sóc polonès. Ho puc  demostran parlant polonès, a més tampoc menteixo, quan vaig fer la mili, els espanyols em deien “polaco”. Llavors no dic mentides. Sóc un polonès, d’0rigen català que no coneix l’espanyol i que llavors nomès parla que català o anglès als turistes. Quan em trobo un polonès pel carrer, li dic   “Jak sie masz” (Com estàs?) i s’ha acabat el bròquil.

Salutacions des de les trinxeres

CAR 18.08.2008, 21:01

HI HA UN GRAU D’AVERGONYIMENT MOLT GRAN, PUIX QUE NINGÚ VOL SER ASSENYALAT DE PAGÈS, PURISTA O CATALANISTA A L’HORA DE PARLAR I TOTHOM VOL AMAGAR EL CAP SOTA L’ALA DE LA MODERNITAT I DEIXAR-SE FER. HI HA UN ALTRE NACIONALISME (NO) ESPANYOL QUE LLUITA PER DESTRUIR EL GENI I L’ÀNIMA DE LA PARLA CATALANESCA.

CAR 18.08.2008, 21:05

EL CATANYOL VA COMENCAR COM LA VERGONYA DEL NOUVINGUTS DAVANT DE LA DISCRIMINACIÓ DELS CATALANS ENVERS ELLS. DESPRÉS VA SER EL CATALÀ QUE HI VA CAURE PER AIGUALIR-SE EN LA MASSA ASSIMILADORA, EL BON ROTLLO, LA BUTACA I DEIXAR QUE ENS CARDIN I ENS CREMIN VIUS. ACONSELLO ARRACONAR EL CASTELLÀ A BANDA, AGERMANAR-SE AMB L’ANGLÈS PER SER MÉS CATALANS I SER BILINGUES CATALÀ-OCCITÀ (LLENGUES VERNÀCULES DE LA NOSTRA NACIÓ)

CAR 18.08.2008, 21:12

CADA COP QUE ESBORREM UN CASTELLANISME DE LA LLENGUA CATALANESCA LI FOTEM UNA LLUFA AL NAS DELS ESPANYOLS DICTADORS, MENTIDERS, LLADRES, INCULTES I AGRESSIUS. NO CAL CREMAR CAP BANDERA ESPANYOLA NI CAGAR-SE EN EL REI DEL PAÍS VEÍ, ANS NEGAR-SE FERMAMENT A PARLAR MAI MÉS LA LLENGUA CASTELLANA. AMB EL COR I L’ÀNIMA PLENA I EL SOMRIURE DEL BON SOLDAT Švejk

CAR 18.08.2008, 21:19

S’HA DE TREURE EL CATALÀ XAVA I AVERGONYIT DE LA TV I RADIO. S’HA D’OMPLIR ELS MITJANS DE GENT DE QUALITAT QUE PARLI EL CATALÀ AMB FLUIDESA I SENSE CONTAMINACIONS. S’HA DE CORREGIR AMIGABLEMENT I SENSE OFENDRE ELS NOUPARLANTS. LA LLUITA LA TENIM EN LA LLENGUA. ELS VEINS BÉ HO SABEN QUE ÉS EL QUE HAN DE SACRIFICAR EL MÉS AVIAT. PRIMER ENS HAN BUIDAT LA BUTXACA, ARA VOLEN BUIDAR-NOS L’ÀNIMA. POSSEM-NOS JA ELS PANTALONS. JA ESTÀ BÉ DE COLLONADES.

CAR 18.08.2008, 21:24

CADASCÚ JA SAP EL QUÈ FER. NI LES MANIFESTACIONS, NI ELS POLÍTICS ENS TORNEN LA DIGNITAT PERDUDA. LLAVORS HI HA UNA FEINA INDIVIDUAL QUE MOSTRADA AL CARRER ARREPLEGUI COMPLICITATS I FACI SORTIR A MÉS GENT DE L’ARMARI, QUE L’ENVALENTONI CADA VOLTA MÉS, QUE SENTIM QUE PODEM. DEMOSTREM LA XARXA DE XARXES CATALANA SENSE OBLIDAR-NOS DE LA LLUITA INDIVIDUAL. NO OFENEM ALS QUE NO PODEN, ANS ENGRESQUEM-LOS FIDELMENT.

 

Un any abans de la mort del Xiri vaig tenir un somni. Llavors dormia enfront del castell de Wawel, castell d’aquella Polònia que encara no sabia  res del canvi de capital, ni d’aquella partició entre tres  imperis per tants segles, AMÉN.

En el meu  somni, mig dormit i mig despert anava solucionant la realitat des dels meus desitjos. Era el primer cop que em volia enfrontar a  la frustació d’haver caminat pel món a mitges, sense ser sencerament viu. Què podia fer llavors? simplement repassava aquells problemes que jo no havia solucionat amb mi respecte als forts sentiments  que tenia  amb la meva terra. Llavors estava ben lluny, més encara sentimentalment.

Sobtadament cada greuge tenia  una solució, donant-li la volta nomès. Cada cop que reeixia d’un entrebanc recuperava energèticament una part del meu cos que temps encà havia  sentit perdre. Vaig continuar amb el llistat de  problemes. Després de no dormir del  tot tota aquella nit, enllestia la feina sentint el meu cos totalment meu com mai no l’havia sentit des que havia nascut. Em vaig quedar sorprès d’aquell resultat. Aquell somni va tenir ràpides consequències.  A la vida que emprenia des de llavors, comencava a aplicar sense dubtes les decisions preses.

Ens hem concentrat tant en el decorat amb el català que hem perdut avergonyits el carrer.  Ara ens atacaran l’únic que tenim i que està a mitges. Està bé que perseverem amb el decorat però el català  ha de sortir de l’armari, sobretot a les grans ciutats. Això és una feina individual on cadascú se n’ha d’oblidar de les pressions, de les pors, del perdre i del sentir-se sol.

Davant de tots els atacs que hem rebut, quan vam decidir que ja estava bé tot plegat i que voliem sortir del laberint del peix al cove, la decisió que ha afegit i reconquerit més parts del meu cos a la meva consciència i domini ha estat negar-me a parlar més en castellà en la meva vida privada a Catalunya i al món que són fora de l’ambit hispà. L’anglès i el coneixement d’un parell de llengues més m’han donat un bon suport. Però amb l’anglès tenia, he tingut i tindré més que prou.

Ja us explicaré més

No enretirar-se ni un milimetre, tots plegats,  i anem avancant esvaint fantasmes de fora  i dintre fins aconseguir la maduresa individual i nacional

Hola,

M’adreço a tu, aquesta volta, per a respondre’t amb més precisió a la teva actitud d’ahir.

Potser, una de les coses que més m’empipa de la gent és les ganes que tenen alguns d’embolicar la troca o prendre el pèl sense que així ho sembli. Suposo que ets una dona intel×ligent, però hauries estat més sàvia si no haguessis provat d’enganyar-me. D’aquests intents tinc més que prou i ja els veig venir abans que comencin.

Et vaig donar la pàgina web, on tenia els meus escrits o assajos, amb opinions curtes i d’altres, perquè omplissis així tota la teva curiositat de dona amb els meus pensaments d’ara i esbrinessis, tu mateixa, els sentiments que hi ha darrere. I la persona que té més curiositat, després de llegir aquests textos, pot preguntar al seu autor per més detalls, o per què té aquestes opinions, o per què ha arribat a aquestes decisions tan difícils. Però el que tu feies ahir no era això, era posar-me exemples, que ja els tinc en compte, per a posar en dubte o discutir l’aplicació raonable de les meves decisions. El que tenies ganes era de discutir, això per molt que vulguis negar-ho, és així. En quant a les contradiccions dels arguments, tota decisió, tot pensament està ple de contradiccions. Hi ha que tenen més i d’altres, menys, però no hi ha res que se’n salvi. Una persecució analítica dels pensaments d’una persona per a trobar-li contradiccions és una marranada, perquè aquest repte només es vol quan es vol realment discutir. A més, crea distància amb la persona perquè és defineix, s’intel×lectualitza i no es tracta la qüestió des de l’agermanament amb els sentiments i les raons d’aquests.

La pregunta cabdal seria per què volies discutir amb mi?; potser, per a fer-te la sàvia davant meu i mostrar en els meus arguments alguna fallida. Sé que les meves decisions no són perfectes, són producte d’una situació especial que ara s’està agreujant i que quan siguem lliures, la minoria que potser algun dia serà majoria, podrà baixar la guàrdia.

El que més em va sobtar després de l’examen que em vas sotmetre va ser sentir-me cansat. Tu em vas dir que els nord-americans havien guanyat a Nicaragua per cansament. Tu estaves provant d’utilitzar el mateix mètode, es veu. Potser em va cansar també saber que hi ha molt poca gent que tingui una actitud de pau i de respecte amb els altres. Potser em va cansar saber que no hauria d’haver entrat en el teu joc maligne quan ja abans d’entrar-hi sospitava que no seria molt agradable. Potser em va cansar també saber la barra que li vas posar.

He pensat altres possibles motius d’aquest desencert teu. Potser et vas imaginar que seriem amics i que l’amiga colombiana et visitaria i no sabries que fer amb la meva decisió de no parlar l’espanyol a Catalunya. Potser, seria vergonya davant d’ella. Potser, incomoditat, perquè la teva actitud és diferent. Potser, ras i curt, no estàs d’acord ni gens ni mica amb la meva decisió i per això volies discutir, ridiculitzar-la, per a provar de canviar-la. Però no em vulguis prendre el pèl amb el bon rotllo de la resposta teva, que només era curiositat. De curiositat res. Respecte a trencar les barreres, trencar el gel, aquest es trenca amb respecte i agermanament, però no provant embolics i floritures amb ganes de discussió. Et vas preguntar si jo volia discutir amb tu? Segurament que ni et va importar. Un dia d’aquests fotuts que tens i penses on la pots ficar, no?

Per a acabar-ho d’adobar, després d’emborratxar-me amb les teves paraules van venir les definicions de la meva persona. A qui li importa si estic cremat o no? Cremat és com els núvols, és una qüestió temporal i provisional. El que importa és el respecte i les decisions que hom lliurement pren i que lliurement canviarà quan ho trobi convenient. Qui ets tu per a definir els meus arguments i posar-los títol. Això no és vanitat? Hauries de llegir una mica el que és l’empatia de les converses per a arribar a un bon port amb els altres, sentint tot tipus d’opinions i poder expressar les teves.

Un altre dia que tinguis ganes de discutir, per favor, acudeix a una altra persona. Jo no busco persones per a discutir de res. Busco persones per a respectar, i compartir pau i germanor i que cadascú pensi i decideixi el que li roti.

La possibilitat de trobar a una colombiana amb les característiques que em vas descriure, no és cap problema per mi. La riquesa d’una conversa no està en la major o menor competència lingüística que es tingui amb una o una altra llengua. La riquesa d’una conversa està darrera de l’actitud que té cada persona amb l’altra i l’esperit que es posa en les paraules. La teva conversa amb tu ahir va ser extremadament pobre. Més d’un cop he estat davant d’una persona limitat lingüísticament però no extralingüísticament i hem tingut una conversa brillant. Ho sento, però tampoc comparteixo ara els teus embolics.

Has de pensar que la situació que vivim en el meu país és força greu. Hi ha una minoria que s’està despertant per la indignitat amuntegada des de l’acomplexament i decideixen per l’autocentrament. És molt difícil adoptar una actitud completament justa amb totes les situacions i per a tothom. Cadascú reacciona com psicològicament pot i posa la seva resposta personal. Ara, quant la majoria està malalta de por, sotmesa, se sent menyspreada i indigna, però no sap o no pot reaccionar, els pocs que busquem una formula no ens estem per romanços de si hi ha alguna contradicció. Els nostres enemics i repressors ens han convençut que hem de ser perfectes per a ser lliures i és tot el contrari, hem de ser lliures per a seguir essent imperfectes. La imperfecció és un dret de tothom (no només dels colonitzadors).

Que hagis participat en la revolució nicaragüenca no vol dir res. Conec moltes persones que es creuen revolucionàries o defensores de la llibertat, i Déu ni do! Quant les coneixes t’adones compte que són petits dictadors. A més, no hi ha cosa més perillosa que una revolucionària frustrada. Et respecto tot el teu recorregut però si tu vols batalla amb mi, quan jo no t’he demanat res d’això, llavors ací tens la resposta i la batalla. No vol dir res, com tampoc que una monja sigui una santa o una mare que estimi als seus fills. No hi ha res que es tradueixi obligatòriament a res. No m’emboliquis!

Espero haver contestat ara a totes les teves preguntes

Molt cordialment

Good King

Benvolguts companys,

Escric des de l’estranger. Escric ara ràpid. Me l’han fet un altre cop. M’han fotut el gol de sempre.

Malauradament hi ha més malaltia en la part catalana, en l’imaginari català , que en la ràbia dels nostres suposats enemics. De totes maneres estaria molt bé si deixem l’eterna excusa de mirar el monstre per al capdavall no fer res i arronsar-nos. El monstre que faci. Què fem nosaltres és l’única questió que val. Quan Catalunya deixarà d’arrossegar aquest maleit ADN? Cada dia estic més convençut que salvarà més Catalunya els que ara venen de fora que els que porten menjant-se la mateixa merda des de temps ençà.

Fa dos mesos vaig avisar a una empresa immobiliària catalana, encarregada dels afers de l’administració del meu pis, que volia tota la documentació en català. Afegia que si en algun cas sospitessin que caldria una traducció a una altra llengua, que la fessin, però que la documentació mare estigués sempre en llengua catalana. Aquest requisit el posava com a indispensable per a continuar el meu contracte amb ells.

Els estadants del meu pis són una parella de francesos. Porten cinc anys, que jo sàpiga, a Catalunya, al meu pis. No hi ha cap llei científica que hagi demostrat que en cinc anys es pugui entendre millor el castellà que el català en un document. De totes maneres, sempre podien demanar una traducció en francès a la immobiliària per aquells casos importants. Bé, ja coneixem la mala llet del nostres colonitzadors de l’altra banda i ja coneixem com el catalans malalts i morts de por, d’excessiva pràctica i complexe es tornen mesells abans, de fins i tot, que arribi una queixa.

Com que no volia ser un altre cop humiliat per la banda catalana, vaig exigir que la documentació mare fos en català. M’han fotut el gol. Primer, interessats ells més que jo en agafar un lloguer, sigués com sigués, em volien donar por perquè negociés a la baixa, podem entrar en un pou de problemes, digueren; doncs vinga, a vendre pors. Ara, tot just m’acaben d’escriure que tot està encetat i polit, que la renúncia es farà en condicions. M’han enviat tots els documents de comunicació interna en la nostra llengua, però l’últim, el que haurà de signar el francès, on és tota la liquidació, m’han dit que serà en castellà, perquè el francès no entén el català i no havia temps per a la traducció. Ja li enxamparé jo en aquest senyor quan arribi.

Hi ha temps per tot, per calcular els diners, per a collar-ho tot, però no hi ha temps per a la meva i la nostra dignitat. Aquest é el nostre resum. Hi ha por de tot, però la por de no empipar amb la nostra identitat supera, amb escreix, totes la resta. Vaig llegir que havia més quantitat de Hitler en les ments dels jueus que fugiren de l’holocaust que en la Europa que es bastí més tard. Hi ha més Franco en les ments dels catalans que arreplegant tots els fatxes d’Espanya. Així anem i la feina sense fer.

Salutacions als malalts i als que volem deixar la malaltia

Quina barra. Tu que practiques de colonitzadora espanyola a can CAT li retreus el mateix als xinesos. No s’ha de mirar tan lluny. Jo, de moment, els he enviat uns quants diners per a que sobrevisquin com puguin.

molt cordialment